Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/180

de poder esbrinar, com a filòsof, el total desdoblament d'un personatge tan enigmàtic. Heu's aquí com Guillem II esdevé un problema contemporani i es fan sobre ell teories com se'n fan sobre el magnetisme, la influència o el planeta Març. Els uns diuen que és senzillament un jove follament assedegat de la fama que els diaris donen (com Alexandre el Gran que, ja boi sense alè, tot ofegant-se, pensava en què dirien els atenencs), i que, cobejós de gran notorietat, prepara les seves originalitats amb tant de mètode, paciència i art com Sarah Bernhardt desplega en compondre ses toilettes. D'altres sostenen que no és sinó un fantasista desequilibrat i arrauxat per tots els impulsos d'una imaginació morbosa i que, com que és emperador quasi omnipotent, exhibeix descaradament, sens que cap resistència vigilant els enfreni o l'en privi, tots els desvaris de la seva fantasia. No manca, per fi, qui pretén que és més bé un Hohenzollern en el qual es resumeixen i en el qual floreixen amb esclat aparatós, totes les condicions del cesarisme, misticisme, militarisme, burocratisme i temeritat que, alternativament, caracteritzaven els reis successius de la felicíssima nissaga nobiliària dels Brandeburg.
Potser que cada una d'aqueixes teories contingui, com sol sovint passar amb totes les teories, quelcom de positiu. Però jo més bé crec que l'emperador Guillem és, sobretot, un dilettante d'acció — és a dir, un home que grua l'acció, que comprèn i sent amb intensitat totes les inefables