Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/178

çut de sa infal·libilitat, bandejant de la nació tot aquell qui no l'acati amb reverència. El món n'és astorat encara, quan se'ns transforma ja en Rei cortisà, mundà i fastuós, tot lliurat al brill i ordre sumptuós de l'Etiqueta, reglamentant les gales i les disfresses, decretant la forma del pentinat de les dames, condecorant amb l'Orde de la Corona els oficials que millor ballen els cotillons i volent fer de Berlín un nou Versalles, alt dictador del cerimonial i del bon gust. El món somriu, i, tot de sobte, ell se'ns transforma en Rei modern, Rei Segle Dinou, tractant de carrincló el Passat, abolint de l'ensenyança les humanitats i la literatura clàssica, determinant fomentar pel parlamentarisme el major grau possible d'avenç material i industrial, considerant la fàbrica com el més important dels temples i somiant amb una Alemanya moguda tota ella per l'electricitat.
 Baixa, després, de tant en tant, de l'escenari— vull dir del tron — i, viatjant, dóna representacions davant les Corts estrangeres, on, despullant-se d'aquella majestat imperial que, a Berlín, caracteritza tots sos actes, pren lliurement totes les formes més interessants de què pugui revestir-se en societat un home d'imaginació. Així, travessant els Dardanels amb rumb a Constantinoble, és l'artista que, telegrafiant al canceller de l'Imperi i signant Imperator-Rex, pinta, en forma carregada de romanticisme i color, l'atzur dels cels orientals i la tristoia dolçor de les costes