Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/176

sorollosa expansió a la seva individualitat i s'interposa tan descaradament a la marxa dels nostres propis destins, que ha aconseguit convertir-se per si sol en un Problema Europeu fins al punt de capficar-nos tant com el socialisme, l'evolució religiosa o la crisi del capital. Àdhuc potser més i tot encara, quan fins M. Renan que, pel constant exercici del seu excepticisme, ja prou curtit de pell està i prou curat d'espants perquè certes gosadies puguin ferir-lo mica, declara, en sa nova epístola als incrèduls, que, si per res li doldria morir-se aviat (i això que per pròpia confessió tots sabem la bona salut que encara gasta) seria per no haver pogut presenciar la total evolució de l'emperador d'Alemanya.
 Des que pujà al tron, en efecte, aqueix Guillem II, emperador i rei, no ha desperdiciat ni un sol moment per atraure's i concentrar sobre ell la curiositat general, una curiositat expectant, divertida i fins adequada al públic més aficionat a sorpreses i aventures — com si el tron d'Alemanya fos talment un prosceni que han guarnit vistosament al mig d'Europa. Per ara, l'obra pintoresca de Guillem II és l'haver convertit el tron dels Hohenzollern en un escenari on ell s'exhibeix constantment, tot presumit, amb caracteritzacions inesperades. Bé podria, doncs, plànyer-se el sentimental heresiarca de la Vida de Jesús, de què la mort no li permetés veure com se resol, en el quint acte, l'enigma que aqueix emperador personifica, ja que, fins ara, en aquest acte pri-