Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/171

naí. A migdia fondejàvem a Suez amb rebombori de salves.
 Suez és una ciutat negrosa, mísera, rònega; ja preludi d'altres regions: diríem de l'Àsia, de l'Índia. Té un aspecte mortífer, i en efecte, la glànola i el còlera la visiten molt sovint.
 En alguns de sos barris rònecs i boi deshabitats, conserva encara diverses construccions vetustes d'un marcat caràcter d'arcaica i pura arquitectura aràbica. La civilització europea comença, no obstant, ja a infiltrar-s'hi en forma de cafès-concerts i de gourgandines de Marsella.
 A Suez, fins ara de poc, hi feia de mal viure per l'escassitut d'aigua. La que hi portaven del Caire, l'havien de conservar en caixes de ferro. La de la font de Moisés, que és a tres lleugues, només podien pair-la els camells. En temps de pluges, ultra la del Caire, en trobaven alguna de potable, però a sis lleugues lluny. Quan no plovia, la set era un ver flagell: hi havia mercats d'aigua on en feien pagar preus esgarrifosos. Els rics en bevien una de mig potable; els pobres, de la dels camells, o sucumbien de sed. A Suez no hi havia, com tampoc hi ha encara avui, ni un arbre, ni una flor, ni una herba. Els qui no s'havien mogut mai d'allí no tenien ni idea de lo que és vegetació. Així es contava de veïns de Suez que, al visitar el Caire per primera volta, fugien dels arbres com de monstres desconeguts. Això és lo que feia tan dura, tan aspra i feréstega aquella raça d'àrabs. El canal d'aigua dolça