Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/170

Aquesta pàgina ha estat validada.

la petja de les caravanes de la darrera pelegrinació a la Meca? Per últim, el mar Roig, contra els impugnadors del canal, fou declarat bo, com a via marítima. L'únic que té de mal el mar Roig, és certs esculls de roques. ¿Però, que no en té l'Adriàtic? Que no en té, la Manxa? ¿I l'Arxipèlag?... El mar Roig té corrents ja sabudes, nits admirables. ¿Allò impediria la navegació per ell? Si els estols de Saloman lo travessaren fàcilment, si els venecians i portuguesos hi pogueren batre els turcs, ¿què no será avui, disposant de més coneixements científics i del vapor? Totes aquelles objeccions, doncs, queien per si soles.
 A les vores del canal, vam començar a veure-hi molts campaments d'obrers. Aquests s'atansaven fins a frec d'aigua per aplaudir la nostra corrua, agitant llurs mocadors i donant crits i visques. De les naus responíem. Feia un gran sol i el desert relluïa fins a l'horitzó. A mà esquerra, obiràrem el camí de les caravanes que van a la Meca, a Medina, a Bagdad, a Damasc, a l'alta Síria. L'Aràbia, l'Àsia, s'escauen a l'altra mà d'aquell desert. La trista i llòbrega ciutat de Suez la trobaríem al cap de l'erm salinós que hi ha en aquell cantó d'Egipte. Més enllà guaitava la tossa de Djebel Artaka, que en diuen del Deslliurament, perquè, quan les caravanes que vénen del desert l'obiren, se senten ja fora de risc. Al fons, ja tota morfosa en la refulgent polsina de l'horitzó, entreveiem la serra del Si-