Al matí següent, ja prop de Suez, donàrem més màquina perquè la ressaca del mar Roig se'ns feia contrària. El problema de les ressaques i de la diferència de nivell entre el mar Roig i el Mediterrani originà una de les oposicions majors que es feren al canal.
Deien que, segons els sondeigs fets sots la direcció de Lepère, l'any 1799, el mar Roig era nou metres més alt que el Mediterrani; afegien que l'obra era també impossible a causa de les corrents d'arenes i dels vents del desert; i, per fi, que el mar Roig no podia oferir mai una bona navegació per les dificultats i perills que conté. Una comissió internacional anà a l'istme per a esclarir aquests dubtes. Era una legió de savis, d'arqueòlegs, d'enginyers, de geòlegs.
Said-Paixà els va rebre com a reis. Per a llurs estudis van travessar l'istme des de Suez a Pelusa, sondant totes les cales, tots els llacs, totes les terres. Acampaven esplèndidament, seguits sempre d'una caravana de cent setanta camells. Per tot arreu els compareixien àrabs que anaven a contemplar aquella magna comitiva.
La comissió va desfer totes les objeccions. Nous i més perfectes sondeigs demostraren que el nivells dels dos mars era igual; declarà la comissió que les arenes no eren tal obstacle, car, si, arrossegades pel vent, poguessin sepultar el futur canal, ¿per què no havien omplert ja els llacs Amargs? ¿Per què no havien ja cobert les arcaiques ruïnes? ¿Per què ni tan sols havien esborrat
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/169
Aquesta pàgina ha estat validada.
