Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/164

almeies. En altres ròdols, també aurifluents, la multitud s'embadalia escoltant improvisadors d'Aràbia. La resplendor perfilava tota aquella gernació folla d'alegria. De la ciutat i del llac desprenia's aquell rebombori de festa, que es compon de cants, de músiques, de veus i picaments de mans, tot harmònicament benfós i que, per l'encís de la seva originalitat, distreu a l'home de sa vida ordinària amb irresistible atracció. Tot això ho veiem travessant la ciutat en enormes cotxes, que ens duien al gran ball d'Ismailia que tenia lloc al nou palau d'Ismail Paixà. Aquest palau, voltat de jardins, ostentava una il·luminació de gust oriental. Hi havia llumets espargits per les branques dels arbres i entre el fullam de les flors, i amb vasos de colors, encesos sobre l'herbei dels erols, brillaven arabescos lluminosos d'un efecte original. El canal d'aigua dolça que s'escorre a sos peus, estava ple de barques lluminoses, que no cessaven de vogar, en perpètua serenada. En començar la nit, ja els àrabs s'havien apoderat del bufet, i era de veure amb quina despreocupació s'atipaven prenent la vianda amb els dits. Dins les sales, el ball era un conglomerat oscil·lant de cossos posats en premsa. L'or dels uniformes esgarrinxava les nueses dels escots, i les sabatasses dels cheiks del desert esqueixaven els llargs ròssecs de les lorettes. Allí no hi havia ordre, ni espai, ni aire, ni alegria. Era un garbuix amoïnós, asfixiant. La major part dels concurrents en fugí de seguida i se n'anà