Mehemet-Alí, Said-Paixà, Abbas-Paixà, tots. La fundada per aquest últim, Abbasiada, allà a prop del Caire, al mig d'un gran pla desert, tocant al camí de l'antiga Heliòpolis, està ja gairebé enrunada. Si Ismail-Paixà té millor sort, Ismailia podrà, potser, arribar a ésser la capital europea del vell Egipte, com és Alexandria la comercial i el Caire la històrica.
Ismailia estava plena a desdir de gent. Banda enllà dels molls, als grans sorrals, s'hi havien improvisat campaments per als forasters que no venien d'Alexandria embarcats com nosaltres: una mena d'hotels semblants a grans dormitoris, ultra els vaporets atracats que es destinaven també a l'allotjament. L'aspecte que presentava la ciutat aquell dia era animadíssim i original.
Els regiments egipcians tenien son campament vora el llac. Al mig, en un àmbit molt vast que hi ha al peu del canal d'aigua dolça, s'hi trobaven les tendes destinades als cheiks, que son, o cacics de llogarets d'Aràbia, o cacics de tribus del desert. S'havien muntat barraques enormes, on eren contínuament servits a tots els convidats i a tots els que en volien, refrescants, ensiams, vins i repassos. Per tot arreu hi havia jocs, danses i músiques de tota llei. Les tribus beduïnes
