Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/161

amb fortes aclamacions la corrua de les nostres naus.
 L'endemà al matí, entràvem, amb gran rebombori de salves, dins el llac Timsah, a l'altre extrem del qual albiràvem ja Ismailia: el centre de les festes.
 Ismailia és la capital del canal. Té un port admirable, inaccessible als temporals, als simples tràngols d'aigua; no és port de pas, com Port-Said o Suez, sinó una perfecta estació de descans per a la navegació d'Orient. Comunica amb Egipte per ferrocarril i pel canal d'aigua dolça. Té grans places i vies de capital moderna. No està, com Port-Said, poblada de masses obreres i plena d'oficines. És una ciutat de xalets, de petits palaus, de passeigs ben arbrats, de carrers esplèndids. Ofereix ja els refinaments de gran metròpoli, ressentint-se fins de petits aires de corrupció, des que les almees, expulsades d'Egipte, hi han fet cap. Veritat és que tota ella està aixecada damunt l'arena i que, en sos ravals veïns al desert, hi viuen gran nombre d'àrabs sumits en la més trista misèria; però, amb tot, la seva situació és excel·lent: entre un desert i un llac, té, per a proveir-se, la vall inferior del Nil, a sis hores de distància, i per a comunicar-se amb el món, la navegació del canal. Per la seva especial situació és, doncs, un port indispensable i el millor d'Orient. Tots els paixàs d'Egipte han tingut, com els antics tirans, la dèria de perpetuar llur nom, amb la fundació d'una ciutat o altra: