el Virrei tornés amb el gusi en què havia sortit a veure allò del Latife. Finalment, a primera hora de la tarda, els vapors van començar a remoure's i el dubte s'esvaí: el Virrei tornava, el Latife estava ja desencallat, l'Aigle reprenia el camí i l'obra de Lesseps recobrava son prestigi.
Llavors, el Fayoum, que era el més gros dels bastiments d'allí, embocà animosament el canal. Però tots avançaven amb gran cura per a no apartar-se de la faixa de calat suficient que unes banderoles blanques assenyalaven; procuraven guardar-se l'un a l'altre la convenient distància; anaven sondejant contínuament, i denotaven, amb les precaucions que prenien, majors recels que si anessin navegant per un laberint d'esculls. Realment a nosaltres el canal ens semblava tan estret i poc profund que, a cada instant, temíem que la proa de la nostra nau se'ns quedés clavada a les arenes dels costats menys buits. No lluny de Port-Said, el canal travessa el Mensaleh, antic llac fangós del qual veiem brillejar, a un costat i altre, l'aigua morta, espessa i verdosa.
Aquí és on es presentaren les primeres dificultats grosses dels treballs. Calia obrir un canal navegable i dotar-lo de marges sòlids. La insalubritat d'uns indrets tan miasmàtics dificultava molt l'operació. Feliçment, amb l'ardència mateixa del sol d'Egipte, el llot que s'extreia i amuntegava per a formar els talussos, es ressecava ràpidament. Això no obstant, l'esforç allí
posat esdevenia inútil. Els obrers europeus co-
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/158
Aquesta pàgina ha estat validada.
