Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/157

Aquesta pàgina ha estat validada.

rien suspeses, i que haurien d'entornar-se'n a Alexandria, com els de la desfeta d'Actium.
 No cal dir l'angúnia que regnava en les naus de Port-Said; els comissaris, les oficialitats, els enginyers, que eren interrogats, callaven discretament, esperant ordres d'Ismailia, tots recelosos. El Latife, en efecte, estava embarrancat. Si, només això demostraria ja la impractibilitat del canal, car el Latife era tot just un vaporet, estret i de poc calat, com gairebé un remolcador, ¿què diríem si, a més a més, resultava ésser un obstacle material terrible perquè les grans naus s'arrisquessin a passar?
 Afegien que el Virrei estava desolat, que M. de Lesseps arribava a perdre la seva serenitat i la fermesa de caràcter habituals, i que es telegrafiaria a París anunciant el desastrós fracàs. Realment, al cap de deu anys de tants d'esforços i lluites; de tant de combatre amb el desert i amb la intriga; de sepultar tants de milions en les arenes; de sacrificar tantes vides; de tants anuncis de festa; i després del gran panegíric de Mr. Bauer i de les ovacions a M. de Lesseps; ¿no seria, ara, ben dolorós veure que, de cop i vergonyosament s'arribava a la demostració de què aquell canal, destinat a l'alta navegació, resultava insuficient per als bastiments d'altura, que allò era una obra ridículament grandiosa i que, en comptes d'acabar triomfalment, suscitava una hilaritat tan tremenda? Gran part del dia es passà amb aquelles incertituds. Tot era esperar que