Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/156

Aquesta pàgina ha estat validada.

rasurat i perfumat, i té una veu admirable. Enaltí la fraternitat de l'Orient amb l'Occident, l'esperança d'una humanitat més unida per aquell lligam marítim; dedicà paraules afectuoses als convidats reials, records piadosos als valents obrers que, en aquella obra de lluita, van sucumbir durament. Quan pronuncià el nom de M. de Lesseps, tota aquella gernació immensa va aplaudir. M. Bauer acabà, i el seguici baixà a la platja, cadascú s'entornà al vaixell respectiu i tota la nit altra volta els castells de foc, la cridòria de la ciutat i l'aldarull de les barques amb llurs músiques ompliren de vida la badia.
 L'endemà, les grans naus començaren a derivar lentament vers el cap de la badia on s'enlairaven, com els brancals d'un portal, dos obeliscos de fusta, campits de roig. Era l'embocadura del canal de Suez.


II


 De sobte començaren a córrer entre els passatgers veus enervadores. Dèien que el Latife, un vaporet, sortit el dia abans com explorador, havia encallat; que les naus reials i imperials com els vapors egipcians, plens de convidats, no podrien pas passar, a causa de la insuficient amplada del canal; que el Virrei i Lesseps havien marxat ja per a veure lo del Latife; que, en últim cas, resoldrien fer-lo volar; que les festes queda-