Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/154

que el ras de la badia era solcat en tots sentits per les llanxes a rems, de vapor, de vela; els almiralls amb llurs senyeres, oficialitats amb brillants uniformes, alts funcionaris turcs, feixucs i apoplètics, i viatgers amb capells coberts de vels i de couffiés, s'encreuaven sorollosament per entre els grans bastiments ancorats, mentre per altra banda les revellides barques aràbiques, rublertes de turbants, hissaven llurs veles amples i llistades de blau. I sobre tot això, aquell cel d'Egipte d'una sola tinta i d'una intensitat infinita. Al vespre, la ciutat s'il·luminava i arreu-arreu tot eren músiques, cants i danses populars. I durant tota la nit els focs artificials, que abarcaven una gran llenca d'espai, no paraven un instant d'estampar brodats iridiscents en les negrors del cel.
La badia seguia també animadíssima; a bord, balls, convits, recepcions ; a l'aigua, passeigs a rem, serenades des de barques ; per tot, una resplendor, un moviment, una fressa de vida extraordinària, original. A Port-Said hi funcionava un cafè-concert memorable per l'excentricitat de la seva alegria. Estava tan ple de gent, que no s'hi podia beure, fumar ni escoltar, sinó dret, enravenat i en premsa. Quan l'artista eixia al prosceni a cantar, milers de veus, al compàs de trincs-trincs de copes i repicaments de peus, entre xiulets i brams, repetia amb estrèpit colossal la cançó coneguda d'aquella. Era monstruós, fenomenal.