un parell de setis plens de pols, dins d'un vagó de segona, tot descrostonat i míser.
No he de dir, doncs, amb quin humor comentaríem el mirífic paisatge del Delta, sobretot tenint en compte que els trens egipcians no guarden una velocitat fixa. Van a l'albir del maquinista, i aquest, de tant en tant, para la màquina, baixa a terra, encén la pipa, garla amb algun conegut seu, pren cafè tranquilament, torna a pujar tot badallant, i, de pura esma, torna a engegar el comboi. Però, com que aquell dia feia un temps plujós, encara tinguérem la sort que el maquinista ens portés ràpidament a Alexandria. Ancorats a la badia ens hi esperaven realment el Masezk, el Fayoum i el Behera, vapors del Paixà. L'embarcament va fer-se amb la confusió allí habitual i encara agreujada aquell dia pel tràngol que s'havia despertat. Les barques anaven farcides de passatgers, els uns a peu dret, d'altres asseguts a l'orla, frec a frec d'aigua, no pocs perillosament enfilats dalt del pintoresc embalum de bagatges, censurant, trufant-nos tots de la desorganització i policia de les festes i cridant de debò cada cop que el feixut barcot balandrejava massa. Per fi, vam pujar al Fayoum que, aquella tarda, havia de travessar la barra d'esculls rocosos que hi ha davant la badia d'Alexandria. I l'endemà al matí, amb un temps magnífic, entràvem a Port-Said per entre dues grans esculleres, fetes d'enormes còdols sense lligar, que avancen paral·lelament.
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/151
Aquesta pàgina ha estat validada.