Déu em permet d'escriure lo que jo vaig veure a la terra de sos Profetes; però respecte a les festes de Port-Said, Ismailia i Suez, avui per avui, no puc fer-li sinó una narració trivial o relat d'elles molt feble, com acabo d'indicar.
Mon company el comte de Regenda i jo, tornàvem d'una excursió a les Piràmides de Gizèh, als temples de Sak-karah i a les ruïnes de Memfis, quan al Caire ens van dir que, al port d'Alexandria, estava ja aparellada la flota del Kedive que havia d'emmenar-nos a Port-Said i a Suez.
Veníem de la quietud del desert i d'aquelles ruïnes, i a l'estació del Caire, d'on havíem de sortir cap Alexandria, ja ens trobem de cop atabalats per l'amoïnós desordre que fou la característica de totes les festes de Suez. La policia egipciana, amb sa provident penetració, per a tres cents convidats, que per cert distaven molt de tenir la tradicional corpulència dels paixàs i dels visirs, sols havia reservat una vintena de llocs en aquells bancs de vagó estrets com banquetes d'acusat. D'aquí que, al peu de cada vagó, s'hi arrombollés bo i esclafant-se una multitud que ni que anés a assaltar els murs d'una ciutat.
Jonàs Alí, el nostre dragoman, nubià de casta, va intrigar, conspirà, pregà i ens aconseguí
