El 18 d'agost de 1850, la meva dona, que
aquella tarda havia anat a veure la de Balzac,
va dir-me que aquest s'estava morint. Hi vaig
córrer.
A Balzac feia divuit mesos que se li hipertrofiava el cor. Després de la revolució de febrer, se
n'havia anat a Rússia i allí es casà. Poc abans
d'anar-se'n, un dia ens vam trobar al boulevard; ja
es planyia i tenia la respiració enfarfegada. Pel
maig de 1850, ja tornava emmullerat i ric, però
molt empitjorat. Tenia les cames inflades.
Quatre metges l'auscultaren, i un d'ells, M. Louis,
el 6 de juliol, ja em deia que no li dava ni sis
setmanes de vida. Patia del mateix mal que
Frederic Soulié.
El 18 d'agost, jo tenia a dinar el meu oncle, el general Lluís Hugo. A l'aixecar-nos de taula,
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/139
Aquesta pàgina ha estat validada.