la dreta i al mig d'una garlanda argentada, aquest mot: Wagram; al de mà esquerra, dins, també, d'una garlanda igual, aquest altre: Austerlitz; tot entorn, les parets tapissades de vellut violeta amb abelles i àguiles brodades ; i, al cim de tot, decorant la volta, per damunt del lampadari, de l'àguila, de la corona, de l'espasa i el taüt, un fresc decoratiu, i, en aquest fresc, l'àngel del judici tocant la trompeta, i Sant Jeroni dormint — tal és lo que hi vaig veure en un moment i lo que, en aquell moment, se'm quedà gravat a la memòria per sempre més.
El tricorni camús, de corns amples, gairebé nou, cobert d'una gassa negra que deixava traslluir una cocarda tricolor, descansava sobre l'espasa d'auri mantí cisellat, que estava girat cap a l'ingrés de la capella i la punta cap al taüt.
Però àdhuc en la majestat d'aqueix conjunt hi havia un sens fi de mesquineses. Mesquinesa en aquella cortina violeta estampada i no brodada; en allò del cartró estrafent pedra; en aquell ferro fos simulant bronze; en aquell escut de fusta; en aquelles N. N. de talc ; en aquells galls-àguiles. La majestat li daven el lloc, l'home, lo que era verament de debò : aquella espasa, aquell tricorni, aquells soldats, aquell públic, aquell taüt de banús, aquell raig de sol.
El públic s'estava allí com davant l'altar d'un déu invisible. Bé que, en sortint de la capella i en havent dat cent passes, entrava ja a
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/131
Aquesta pàgina ha estat revisada.
