Les garlandes de fulles que, enfilant-se en espiral, daven a les columnes un fals aspecte de salomòniques, ja havien desaparegut, deixant, però, un rastre negre damunt de l'or. Els obrers, que vèiem enfilats çà i enllà de la bastida, semblaven ocellassos dins d'una gàbia enorme.
A baix, d'altres, arrencaven paviment, i n'hi havia que anaven i venien per l'església carregats d'escales, xiulejant o enraonant.
A mà dreta, la capella de Sant Agustí era plena de runa. Grans fragments trencats i apilats el ric mosaic amb què Lluís XIV havia fet incrustar tants de sòls i tantes flors de lis, cobrien els peus de Santa Mònica i de Santa Alipa, totes espalmades i com escandalitzades des de llurs fornícules. La Religió, de Girardon, encelada entre dos finestrals, contemplava de mal ull tot aquell enrenou.
Vora la capella de Sant Agustí, unes grans plaques de marbre, procedents de l'antic paviment del temple, allí arrambades verticalment, mig tapaven un guerrer blanc, estès al peu d'una alta piràmide de marbre negre, encastada al mur. Sota el guerrer, per una escletxa que separava aquelles plaques, podien llegir-se aquestes tres lletres:
Era la tomba de Vauban.
En front d'aquesta, a l'altra mà del temple, hi havia la de Turenne. Aquesta era més res-
