Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/127

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tat, car, tant per les estàtues com pels homes, sempre és un espai, encara que ennoblidor, estret i tot voltat d'esculls.
 Deixant les estàtues, he trencat cap a la dreta i he tornat al temple, ficant-m'hi pel portal del darrera que dóna al boulevard. Per allí han entrat, també, llavors, unes noies que anaven bromejant i cridant-se. El sentinella ens ha deixat passar. Era un soldat ja vell, trist i capcot — qui sap si ex-granadér de la guàrdia imperial — posat allí, sabre en mà, immòbil i silent a l'ombra, afermant la gastada virolla de sa cama de fusta en una flor de lis màrbrea, ja mig despresa d'una lloseta.
 Per arribar a la capella on descansa Napoleó, s'ha de trepitjar un mosaic tot constel·lat de flors de lis, que les noies i els soldats han passat de puntetes. Jo els he seguit lentament.

_____


 Dels alts finestrals, una claror difosa i blanca, més pròpia de taller que no pas d'església, queia a l'interior del temple. Sota la gran cúpula, just on hi haurà el sepulcre, s'enlairava l'alta bastida que ha servit per a enderrocar el baldaquí del temps de Lluís XIV, tapant-la, de cara a la nau, una immensa tela grisa. Del baldaquí ja no en quedaven sinó les fustes de les sis gruixudes columnes que havien sostingut el cobricel. Les columnes, ja sense capitells ni plintes, se sostenien encara dretes, gràcies als socs amb què havien estat substituïts llurs pedestals.