com era, l'ensinistrà a guardar vaques. Si els parracs no l'abrigaven prou, s'ho passava tremolant; si tenia sed, s'assadollava als xaragalls; per un no res l'ataconaven, i, finalment, fou acomiadada del mas per un furt de trenta sous que ella no havia fet. Entrà en un altre mas de porquerola, i caient de bon ull als amos, engelosí l'altre servei.
Un vespre d'agost (llavors ella tenia divuit anys) se l'endugueren a les balles de Colleville. L'estrèpit de la cobla, les alimàries dels arbres, tanta varietat de vestits, de puntes i de creuetes d'or, ensems que la gatzara de tanta gent saltant i ballant alhora, l'acoquinaren, i, per modèstia, s'arreconà enrera. Però un jove pagès, molt clenxinat i que s'estava fumant en pipa recolzat al timó d'una carreta, conseguí fer-la ballar, se l'endugué després a pendre cafè i sidra amb bescuits, li regalà un mocador pel coll, i, cregut que l'entenia, s'oferí a acompanyar-la. Vorejant un camp de sègol, la hi ajagué brutalment. Ella s'espaordí i es posà a cridar, i ell va escapar-se.
Entre dos foscans d'una altra tarda, pel camí de Beaumont, volgué endavantir una enorme carreta que amb sa calma l'entrebancava, i, al fregar, amb ses rodes, va topar-se altra volta amb aquell Teodor. Aquest la emprengué molt tranquil, dient-li que no havia de fer cas d'allò de l'altre dia, «degut com era a la beguda».
No sabent ella què respondre, li entraren ganes de fugir.
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat revisada.
