Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/113

Aquesta pàgina ha estat revisada.

altres, els soldats de la guàrdia que encara, tambe, el sobreviuen.
 El remanent del seguici, compost de regiments de l'exèrcit i de la guàrdia nacional, diuen que abarca el moll d'Orsay, el pont Lluís XIV, la plaça de la Concòrdia i l'Avinguda dels Camps Elisis fins a l'arc de l'Estrella.
 No permetent el pas del carro al pati dels Invàlids la poca alçària del portal del reixat posat per Lluís XIV, aquell ha de parar-se a fora, entregirat cap a la dreta. Tot seguit els mariners es fiquen en el basament i en surten amb el taüt, desapareixent pel pòrtic del palau. Ja són al pati.
 Prou pels espectadors de fora. Ja, amb gran bunior i pressa, cuiten tots a baixar de les tribunes. De tant en tant, alguns es paren a llegir anuncis enganxats als pals per l'estil d'aquest: «Leroy, gasseoses, carrer de la Serpe, prop dels Invàlids. — Vins fins i pastes calentes».
 Jo m'entretinc a examinar millor el decorat de l'avinguda. Gairebé totes les estàtues de guix són dolentes. N'hi ha que fins ridícules. Aquell Lluís XIV, que, de lluny, feia goig, gairebé és grotesc. Macdonal té retirança. Mortier, igualment. També en tindria Ney a no haver-li fet un front tan alt. A més que, l'escultor, pera donar-li una aire melancònic ha exagerat tant, que el fa risible. Té el cap massa gros.
 A propòsit d'això, es diu que les presses amb que s'hagué de fer el projecte, foren causa de què