De tant en tant, el seguici s'atura i torna a rependre la marxa. Per fi, acaben d'encendre aquelles peroles que fumegen entre les estàtues com ribellets de ponx.
L'atenció es redobla. Ve la carrossa negra, engalonada de plata, del vicari de la Belle-Poule, dins la qual s'obira el sacerdot tot endolat; després, la gran carrossa de vellut negre i mirallets, de la comissió de Santa Elena, cada una d'elles tirada per quatre cavalls.
De sobte, de tres diferents indrets de l'horitzó retruny el canó a l'ensems. Aquest triple estrèpit enclou l'atenció, com si diguéssim, dins d'un ample i formós triangle.
Sento redoblar tabals allà lluny.
El carro de l'Emperador apareix, i, a l'ensems, apareix el sol que, poc abans, s'era eclipsat. L'efecte és meravellós.
Allà lluny, a través del tou de boira i de les resplendors del sol que enllumenen el fons roig i gris de l'arbrat dels Camps Elisis, veig avançar lentament entre les estàtues blanques, que semblen fantasmes, una muntanya d'or. Encara és que tot just s'albira és solament un clap lluminós que irradia, ara estrelles, ara llamps. Una remor immensa acompanya l'aparició. Diríem que aquell carro arrossega, darrera seu, l'aclamació de tota la ciutat, com una antorxa son fum.
A l'enfilar l'avinguda de l'esplanada, no sé per què roman una estona parat davant per davant d'una estàtua aixecada entre el boulevard i
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat revisada.
