d'Orsay, per on ha d'aparèixer l'esperat seguici. El fred atia la impaciència. A través de l'espessa boirada, de l'indret dels Camps Elisis, lluen, ça i enllà, blanques i negres fumarel·les i s'ouen detonacions llunyanes.
A l'ensems, els guardes nacionals cuiten a agafar els fusells. Un ajudant d'ordres travessa l'avinguda al galop. El cordó es forma. Alguns obrers, valent-se d'escales, encenen les peroles que rematen els pilars. Una salva d'artilleria de plaça esclata amb estrèpit al peu dels Invàlids i una espessa fumarel·la groga, fendida de llampecs d'or, omple tot aquell indret. Des d'on sóc jo, veig funcionar les peces : bells canons antics i cisellats del segle disset, el bram dels quals sona a bronze. L'acompanyament s'acosta.
Són dos quarts d'una.
Pel cap de l'esplanada que mira al riu, dos rengs de granaders a cavall, els pits creuats de corretjam groc, desemboquen majestuosament. És la gendarmeria del Sena, capdavantera del seguici. Tot d'una, el sol, com gelós de son deure, apareix magníficament. Remembrem la mesada d'Austerlitz.
Darrera els peluts morrions dels gendarmes del Sena, els elms daurats de la guàrdia municipal muntada de París. Després, els guions tricolors dels llancers, gràcilment caragolats per l'aire. Xarangues i tabals.
Un home de brusa blava escala, pel darrera, l'encavallada de la tribuna d'en front, a risc de
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/105
Aquesta pàgina ha estat revisada.
