Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/102

Aquesta pàgina ha estat revisada.

homes de poble, míserament vestits, d'aquells infeliços que tot l'hivern passen fam i fred, van davant meu tots contents. Un d'ells àdhuc brinca i fa gatzara, cridant: — Visca l'Emperador ! — De bracet d'estudiants passen gentils grisettes endiumenjades. Els fiacres volen cap als Invàlids. Al carrer del Forn la nevada augmenta. El cel s'ennegreix i la neu l'esmalta de llàgrimes blanques, com si fins Déu volgués cooperar a la solemnitat.
 La borrasca, però, dura poc. Encara que esmortuït, un raig de sol argenta ja la cantonada del carrer de Grenelle amb el del Bach, on els municipals fan parar els cotxes. Jo avanço. Dos furgons, menats per soldats de brigada, eixorden darrera meu fins a ficar-se al quarter de l'extrem del carrer de Grenelle quan jo arribo a la plaça dels Invàlids. De cop, temo que ja s'hagi acabat tot, que hagi passat ja l'emperador; tanta és la gent que ve en direcció contrària com si s'entor- nés. Era senzillament un tràngol promogut pel cordó de municipals a peu. Mostro el meu bitllet d'entrada a la primera tribuna de l'esquerra i em deixen passar.
 Les tribunes són com cadafals immensos que, del moll del riu al reixat de la Doma, cobreixen tots els erols de gespa de l'esplanada. N'hi ha tres per banda.
 Quan jo arribo, la furimor de les tribunes de la dreta ni em deix veure encara la plaça. Sento un soroll formidable i sord, com d'innúmeres ma-