Pàgina:Tradicions religiosas de Catalunya (1877).djvu/93

Aquesta pàgina ha estat validada.

ment y un darrera l' altre ab la punta del dit.
 Lo mestre manyá quedá ab la boca oberta, mormolant.
 —Aquest noy está en gracia de Deu! Aquest noy es un sant!
 No s' enganyava al pensarsho lo bon menestral, perque aquell aprenent era Sant Eloy.