Lo lladre se n' aná mig rihent de lo que li havia dit lo confès y torná á son cau com si tal cosa.
No passaren gayres dias sens que sa partida no tinguès ocasiò de practicar son criminal ofici. Mes veuse aquí que tot d' un plegat, quan ja estavan á punt de posar en obra la malifeta, li vingueren á la memoria á Farriol las paraulas del confès: «lo que no vullas pera tu no 'u vullas pera ningú.» Ell que llavors se tomba de cara als seus y 'ls diu:
—Minyons, vos agradaria gayre que 'l mal que anem á fer vos lo fessen á vosaltres?
Al sentirlo, los uns se miraren als altres com si no entenguesen lo que volian dir aquellas paraulas.
—M' havéu sentit, companys, lo que 'us so dit? Lo que no vulláu per vosaltres no 'u vulgáu pels demès,—va repetirlos pausadament Farriol.
Tots quedaren muts y sorpresos del cambi del seu capitá. Emperò un moment en que aquest va deixarlos sols, reunintse en un cantò del bosch y desplaguts de sa mudansa, determinaren occirlo, y ho feren.
Mort que fou varen colgarlo en un seller y
