Pàgina:Tradicions religiosas de Catalunya (1877).djvu/148

Los arbres despullats de fullas, la negror dels núvols que cobrian lo cel, un fort vent que aixecava la pols com una espessa boyra y la fredor que 'l cor gelava, feyau de la naturalesa lo dia mes trist de aquell rigoròs hivern.
Pero encara que 'l temps era cru y trist, perçó Martí y sos companys feyan lo camí plens d' alegria y bromejant. Colcantne braus corcers y ben abrigats ab sos mantells, dret á la ciutat s' anavan acostant sens fixarse en res del que per aprop d' ells passava.
Al entrar en lo portal los ixquè al encontre un pobre vell tot espellifat y mig mort de fret, y va demanarlos caritat per amor á Dèu.
Un dels companys de Martí li va respondre ab bon humor:
—En mala banda veniu, los soldats no tenim quartos.
Y al dir aixó, apartá lo seu cavall que hauria fet mal al pobre vellet.
Martí se 'n condolguè, y li va dir:
—Bon home, veritat es que no duhem diners;