tal de Sant Antoni) y quan estavan en lo mes fort de la questiò, se 'ls vinguè entre camas una truja. La truja duya un garrinet á la boca y 'l deixá caure als peus del sant.
Aquest s' ajupí, sorprès del cas, mira 'l porcell y vegè que no 's podia aguantar dret perque tenia una pota trencada.
Llavors, alsant lo cap, diguè al patrò:
—Veyeu , vos tan incredul, y aquesta truja, tot y ser bestia, ve á mí, perque l' instint li diu que hi ha un poder sobrenatural del quin pot rebre tota lley de benifets.
Y aixó dihent, agafá 'l porquet y 'l feu posar dret ajudantlo ell á sostindres.
Desprès, pegantli una patacada á la cama trencada:
—Ves,—li va dir—camina.
Lo garri va posarse á corre com un llamp.
Lo patrò, 's queda ab un pam de boca oberta y desde llavoras obrí son cor á la fe.
Es per això que nos pintan á Sant Antoni ab lo porch al costat y que 'l poble sol anomenarlo Sant Antoni del porquet.
