Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/71

57

lo Blanch.

los creſtians ſtigueren prop de la ciutat. Lo Rey hermita portaua una lança ab lo ferro ben ſmolat, e una paueſina en lo bras, leſpaſa e un punyal. Lo Rey moro portaua un arch de fletxa, ſpaſa, e al cap una ceruellera ab moltes toualloles embolicades. Com los dos animoſos reys foren dins lo camp, la hu ana deuers laltre ab molt gran animo. Lo Rey moro tira preſtament una fletxa, e dona li en lo mig de la paueſina, e paſſalay de clar enſemps ab lo bras que no ſi pogue aturar: e preſtament lin torna a tirar altra, e dona li en mig de la cuxa: ab larnes que portaua, la fletxa no pogue paſſar del tot, e feya li molt de empaig al paſſejar que feya. Ell fon ferit de dues nafres ans que acoſtar ſi pogues, e tira li la lança com fon prop dell. E lo Rey moro era molt deſtre en les armes, e ab lo ſeu arch com veu venir la lança rebate la e feu lanar luny de ſi mes de .x. paſſes. En aço lo Rey hermita ſe fonch tant acoſtat a ell, que nol lexa mes tirar. Com li fonch quaſi que ab la ma lo podia tocar, dix en alt cridant: Ajudam Deu, e vingua tota la moriſma contra mi. Com lo Rey moro veu laltre tan prop de ſi, e no podia tirar ab larch, tingues per perdut. Com lo Rey hermita hague tirada la lança, preſtament mes mans a leſpaſa, e acoſtas tant com pogue a ell, e dona li un gran colp ſobre lo cap. Empero no li feu gran mal, tantes eren les toualloles que portaua. E lo Rey moro ab larch defenies e rebatia li molts colps, en tant quel Rey