Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/69

55

lo Blanch.

ma ſtima tenia: com aquell qui era digne de fama glorioſa e merexedor de real corona, per les ſues virtuts inſignes. Mas la fortuna mes ſtada molt aduerſa, quim fa viure adolorida quel m' ha leuat dauant los meus ulls. E deſque de mis parti, no ſe que ſon bons dies ni menys bones nits. Entre les unes coſes e altres, tots los dies me ſon de paſſio, e de aço no vull mes parlar per no enujar la alteſa voſtra. Sol vos deman en gracia e merce me vulla perdonar la ſenyoria voſtra, com en lo temps de voſtre hermitatge yo no fiu per lalteſa voſtra lo que be haguera pogut fer. E ſi yo hagues ſabut la germandat que hauieu tenguda ab mon ſenyor Guillem de Varoych, yous haguera feta molt mes honor e donat de mos bens mes que fet no he. Molt fonch content lo Rey de les paraules de la virtuoſa Comteſſa: Lla hon no ha erra, no fretura demanar perdo: voſtres virtuts ſon tantes, que nos porien recitar ni yo nous baſtaria a fer les gracies del queus ſo obligat. Sol vos prech per la voſtra gran virtut e gentileſa, que les armes queus he demanades, me vullau preſtar. E preſtament la Comteſſa li feu traure unes altres armes qui eren cubertes de brocat blau. Com lo Rey les veu, dix: Senyora Comteſſa, com teniu ben guardades les armes de voſtre marit, per molt que aqueſts ſenyors e yo vos hajam preguada, no les nos haueu volgudes preſtar. Aqueſtes ſon les que Guillem de Varoych entraua en los torneigs. Aquelles que yo demane