Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/47

33

lo Blanch.

lagrimes a menys deſijada fortuna que aqueſta. Puix veig que tes preguaries ſon tan humils e juſtes per amor de aquell per qui m'has conjurat, e per amor de tu qui eſt mon natural ſenyor, yo ſo content de obeyr los teus manaments, e entendre ab ſumma diligencia en la liberacio de tu e de ton regne: e me diſpondre ſi meſter ſera de entrar en batalla, axi vell com me ſo, per defendre la creſtiandat e aumentar la ſanƈta fe catholica, e per baxar la ſuperbia de la mafometica ſeƈta: ab paƈte tal que ta excelencia ſe regeſca a mon conſell. Car ab lo diuinal adjutori yot dare glorioſa honor e fer t'he vençedor de tots los teus enemichs. Reſpos lo Rey: Pare reuerent, puix me feu tanta gracia jous promet a fe de Rey que no paſſare un punt la ordinacio voſtra. Ara ſenyor, dix lermita, com ſeras defora en la gran ſala moſtra als cauallers e a tot lo poble la tua cara alegra e molt contenta, e ab gran afabilitat parlaras a tots. E al dinar menja be e donat plaer, e moſtra molt mes alegria de la que acoſtumat hauies, per ço que tots aquells qui tenen leſperança perduda la puguen recobrar. Car lo ſenyor o lo capita per gran aduerſitat que li vingua no deu moſtrar la ſua cara triſta, per no ſmayar la ſua gent. E fes me dar unes veſtidures de moro e veuras lo que yo fare. Car anant a la caſa ſanƈta de Hieruſalem fuy en Alexandria: e en Barut me fonch moſtrada la lengua moriſca, perque aturi grans dies ab ells. E aprengui dins Barut fer magranes de certs ma-

3