les doloroſes lagremes del entreſtit Rey al hermita, e amollit lo ſeu piados cor lança dels ſeus ulls viues lagremes de gran compaſſio, per be que lo prepoſit ſeu toſtemps fon de ſubuenir los. Empero volgue ſperimentar la conſtancia el Rey. Apres un poch ſpay que lermita hague fet leuar lo Rey, aleuiades les ſues lagremes, feu principi a tals paraules.
Tu Rey prudentiſſim joue, qui has viſcut en benauenturada vida, meritament ſeſguarda en la execucio de les obres virtuoſes ſubtilment mires: e a mi vell ſeguint les retgles de caualleria ab grandiſſim perill glorioſa fama atengua. Als vells animoſos baſta que ſens fer legea de couarts aƈtes ſoſtinguen la primera fama que en la jouentut ab eſces de perilloſos treballs guanyaren. E poſats cas veritat les tues piadoſes paraules aduoquen rahonablement, han tengut en mi força les tues doloroſes lagremes, ans que mon deliber no eſſent a tu publicat juſtament me hagues obliguat a la execucio de tal empreſa. O entreſtit Rey, e en tan poca ſperança tens la vida? ſtoja aquexes
