Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/40

Aquesta pàgina ha estat revisada.
26
Tirant

deſtillant viues lagremes, fehent les majors lamentacions que un home james pogues fer. Los cambres qui ſtauen fora del retret ſtauen ſcoltant lo dol que lo Rey feya, e com hague molt plorat e lamentat feu principi a ſemblants paraules.


CAPITOL VI.
Lamentacio que feu lo Rey.


S

I a Deu plaſent pot eſſer que yo mes que viuent miſerable ſia enuergonyit, vingua la mort ſobre mi que es lo darrer remey de tots los mals. Car a mi recrexen infinits ſoſpirs tants e tals, que ſi virtut nom reſiſtis abreugeria los dies meus. O de mi deſauenturat Rey que a tot lo mon mos dans a pietat mouen, e tan pochs aduocats en ma juſta cauſa trobe. O Rey ſobira de gloria, ſi la paſſio e poch ſaber viuament les mies fatigues a dir nom donen loch, ſupleix tu, Senyor, los defeƈtes de la mia ignorancia, puix tan ample e clar cami te moſtra la mia juſticia. E no vulles, Senyor, per la tua pietat e miſericordia que aqueſt teu poble creſtia encara que ſia gran peccador, no permeta la tua clemencia que ſia affligit per la moriſma: mas conſerual e defen lo e ſia reduit al teu ſanƈt ſeruey, per quet pugua ſeruir e donar