Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/39

25

lo Blanch.

dues donzelles: e ab los regidors de la ciutat ana per les caſes fent traure forment, e ciuades, e tot lo que hauia neceſſari. Com lo Rey e tots los altres veren tan gran abundancia de totes coſes foren molt contents, e en ſpecial de la molta diligencia de la virtuoſa Comteſſa. Com los moros ſaberen que lo Rey ſera partit de la ciutat de Londres, ſeguiren lo fins que ſaberen que ſera recullit dins la ciutat de Varoych. Los moros fent aquella via combateren un caſtell, e prengueren lo, quis nomenaua Alimburch, qui era a dues legues hon ſtaua lo Rey. E ja que hauien conquiſtat una gran part del regne, en lo dia de ſanƈt Johan lo Rey moro per fer alegria vench ab tot ſon poder dauant la ciutat de Varoych. Lo afligit Rey creſtia vehent ſe ab la ſperança perduda no ſabe que pogues fer: puja ſen alt en una torre del caſtell mirant la gran moriſma qui cremauen e deſtroyen viles e caſtells, fehent morir tants creſtians com podien axi homens com dones. Los qui campar podien venien cridant e corrent deuers la ciutat, qui de bona mija legua los podien ben ſentir los mortals crits que dauen per lo gran perdiment que feyen: per ço com los conuenia de morir, o de eſſer catius en poder de infels. Eſtant en tal manera lo Rey mirant la moriſma, e lo gran dan que feyen, de grandiſſima dolor penſaua morir. E no podent mes mirar la ſua deſolacio deualla de la torre hon ſtaua, e entraſſen dins un petit retret: e aqui comença de lançar doloroſos ſoſpirs, e los ſeus ulls