Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/371

357

lo Blanch.

lles, e aço no vullau dar a ſentir a negu, car dien en Calabria que molt parlar nou e molt gratar cou. Gens per aço no tement lo perill que ſeguir ſen podia, lo empeguit Rey feu venir a la Reyna ſa mare, e ab prechs e ab menaces li fon forçat que digues la veritat, com ella conſenti al apetit e voluntat del forner dins en la ciutat de Rijols. Seguis apres que com lo Philoſoph fon libert la Infanta lo feu anar a parlar ab ella, e demanali que li paria de Phelip. Molt me plauria, dix lo Philoſoph, que ans que digua res a la ſenyoria voſtra que yo pogues veure a Phelip. No tardara molt, dix la Infanta, que ell ſera açi: ab tot aço hi trames un patge que vingueſſen en ſcuſa de dançar: e vos mirau be lo ſeu comport e la condicio que te. Com lo Philoſoph hague be mirat, apres que ſen foren anats, dix a la Infanta: Senyora, lo galant que la ſenyoria voſtra ma fet veure porta lo eſcrit en lo front de molt ignorant home e auar, e daruos ha a ſentir moltes congoxes: sera home animos e valentiſſim de ſa perſona, e molt venturos en armes, e morra Rey. La anima de la Infanta fon poſada en fort penſament, e dix: Toſtemps ohi dir que del mal que hom te por de aquell hom ſe mor: e mes ſtime eſſer monja o muller de çabater que hauer aqueſt per marit, encara que fos Rey de França. Lo Rey hauia fet fer un cortinatge molt ſingular, tot de brocat, per dar a ſa filla lo dia de les bodes: e feune parar un altre tot blanch en una cambra