Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/362

Aquesta pàgina ha estat revisada.
348
Tirant

ulls ſon miſſatgers del cor, lo hoir es cauſa ques concorda ab la voluntat, la anima te molts miſſatgers, los quals ſperança aconſola, los cinch ſenys corporals obeheixen al cor e fan tot ço que ell los mana, los peus e les mans ſon ſubdits a la voluntat, la lengua muntiplicant en paraules dona remey en moltes coſes en la anima e en lo cors e a tot quant es, e per ço ſe diu aquell refrany vulgar: lla va la lengua hon lo cor dol. Perque ſenyora la vera e leal amor que Phelip vos porta no pot tembre res. Tornem, dix la Infanta, deuers la ciutat: e al paſſar de la aygua ella mira ſi tornarien a parlar los dos, e Phelip vent ja la roba banyada no cura ſino de paſſar la aygua. E la Infanta reſta molt aconſolada e dona fe en tot lo que Tirant hauia dit, pero la ſua anima no ſtaua prou repoſada, ans dix a Tirant: Per lo eſtament en que ſo poſada eſtich en ma de la fortuna variable: ans elegiria renunciar a la vida e als bens que pendre marit groſſer, vil e auar, e puch vos be dir, Tirant, ab veritat, que la fortuna me es ſtada toſtemps aduerſa, que tota la ſperança mia tinch perduda, e no coue a mi triſta e miſerable ſino que perda la fe, la veritat e la juſticia. Si yo prench aqueſt per marit e ſi no me ix tal com yo volria, hauria eſſer homeyera de la mia perſona, que ſeria forçada de fer aƈtes de gran deſeſperacio, perque a mi es ſemblant que mes val ſtar ſola que ab mala companya: e no ſabeu vos, Tirant, aquell vulgar exemple qui diu: