Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/361

347

lo Blanch.

a caça? tot lo mon es fanchs e aygua. Ay meſquina, dix la Infanta, e de aqueſt groſſer que encara nom ſap contentar un poch la voluntat: pero ella no cura de res ſino que ixque fora de la ciutat, e troba un laurador, apartal un poch, e demanali ſi prop de alli hauia algun riu o alguna cequia de aygua. E lo laurador reſpos: Senyora, prop de açi, caminant dret, trobareu una gran cequia de aygua, que dona a una mula fins a les cingles. Aquexa es la aygua que yo vaig cercant. La Infanta ſe poſa primera, e tots la ſeguiren. Com foren a la aygua ateſos, la Infanta paſſa, e Phelip reſta detras, e dix a Tirant ſi hi hauia alguns moços que li prengueſſen les faldes de la roba. Canſat ſtich de tal raho, dix Tirant, e de voſtra pratica tan deſoneſta: la roba ja nos pot mes guaſtar del que es, no tingau mes penſament que yo us dare la mia, la Infanta ha paſſat que ſen va, cuytau per poſaruos al ſeu coſtat: e Tirant alça grans rialles moſtrant que les rahons dell e de Phelip eren de alguna burla. Com hagueren paſſada la aygua, la Infanta demana a Tirant de que rehia. Per ma fe, ſenyora, dix Tirant, yom ſo ris de una demanda que Phelip huy tot lo dia me fa, ans que partiſſem de la cambra de voſtra alteſa e apres com caualcam, e ara a lentrant de la aygua me demana quina coſa es amor e don proceheix? la ſegona coſa que ma dit, hon ſe pon amor? Si Deu me do honor yo no ſe quina coſa es amor, ne don proceheix, pero creuria que los