ciutat, molt ben abillades que era coſa, de molt gran delit de veureles. Apres ixqueren los .xl. embaxadors del rey de França, veſtits ab robes de vellut carmeſi, largues fins als peus, ab groſſes cadenes de or que portauen, tots deuiſats en una manera. Com lo Rey ſe fon viſt ab la Reyna, e la filla li hague feta reuerencia, Phelip e Tirant feren reuerencia a la Reyna, e Phelip pres per lo braç a la Infanta e axi anaren fins al palau. E ans que apleguaſſen los .xl. embaxadors vengueren a fer reuerencia a Phelip ans que no al Rey, e Tirant dix a Phelip: Senyor, manau als embaxadors que vajen primer a fer reuerencia al Rey ans que parlen ab vos. E Phelip hi trames, e los embaxadors li trameteren a dir que ells tenien manament de llur ſenyor lo Rey de França, pare ſeu, que apres que hagueſſen feta reuerencia a ell, que anaſſen al Rey e li donaſſen les letres que portauen. E Phelip los trames altra veguada a dir que en tot cas del mon ell los preguaua e manaua que anaſſen al Rey ans que parlaſſen ab ell. Puix a Phelip plau, digueren los embaxadors, noſaltres farem lo que ell nos mana: e per aqueſta cauſa nos erem poſats los mes darrers de tots, per que pogueſſem dar primer la honor e obediencia a Phelip que al Rey. Com lo Rey fon apleguat al palau ab tota la gent, los embaxadors del rey de França li anaren a fer reuerencia e donarenli la letra de crehença. E lo Rey los rebe ab cara afable, e feulos molta honor:
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/356
Aquesta pàgina ha estat revisada.
342
Tirant
