uarme de la eſquena lo cuyro. Tirant ſupplica ab veu baxa al Rey lo deixas entrar dins la caſa de aquell moro, e lo Rey fon molt content. Tirant dix al moro com aquell ſeu catiu era ſon parent, ſi loy volia vendre o donar a reſcat. Lo moro dix que ſi, acordarenſe que li donas .lv. ducats de or, e Tirant lo paga de continent, e pregua al moro que ſi ſabes ſi hi hauia altres moros que tingueſſen altres catius creſtians que ell los compraria, e fon ſabut per tota la ciutat de Alexandria, e caſcu que tenia catius los portauen al alfondech hon poſaua Tirant: e dins .ij. dies Tirant reme .cccclxxiij. catius, e ſi mes ne hagues trobats mes ne haguera quitats. Tota la ſua vexella de or, de argent, e totes les joyes que portaua vene per quitar los dits catius, e feulos recollir en les galeres e en les naus e portar en Rodes. Com lo virtuos Meſtre ſabe que lo Rey e Tirant venien, feu fer dins lo port un gran pont de fuſta que plegaua de terra fins a les galeres, tot cubert de peçes de ſeda. Lo Rey de Cicilia en aquella hora ſe manifeſta a tots. E lo Meſtre entra en la galera e feu exir en terra al Rey, a Phelip e a Tirant, e portals a poſar alt en lo caſtell, e dixlos: Senyors, en lo temps de la neceſitat me donas a menjar, ara en lo temps de la proſperitat, menjareu ab mi, ſius plaura: e ells foren molt contents. De continent que Tirant fon en Rodes feu hauer moltes peçes de drap e feu veſtir a tots los catius de mantos, robes, gipons, calçes, ſabates e
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/352
Aquesta pàgina ha estat revisada.
338
Tirant
