armar un berganti e trameſlo per veure lo Solda e la ſua gent ſis recollien, ne en quin punt ſtauen. Apres que lo berganti fon partit, dona al moro una roba de ſeda e feulo paſſar en la Turquia per la promeſa que li hauia feta. Molts homens de la ciutat anaren hon era ſtada la bregua, e trobaren encara alguns moros vius e ferenlos morir, e prengueronlos les armes que trobaren e tornarenſe a la ciutat. Lo dia mateix torna lo berganti que era partit, e dix quel Solda ſera ja recollit, e tots los caualls eren dins les naus. Tirant ſupplica al Meſtre que li donas dos o tres guies que ſabeſſen be la terra, com ell volia aquella nit anar a viſitar los moros. Molta gent li deſconſella que no anas a ampreſa daltri, empero ell ſe apodera de anarhi, e pres cinch cents homens e tota la nit caminaren, e poſarenſe en una montanya ſens que per negu no foren viſts, e de aquella montanya mirauen molt be la preſſa que los moros tenien de recollirſe. Com Tirant veu que ja noy hauia ſino ſtima de mil homens, poch mes o menys, Tirant iſque de la montanya e feri en mig dels moros tan brauament quen feren una gran deſtroça. Com lo Solda veu fer la deſtruccio dels moros, ſtaua molt deſeſperat, trames les barques per ques pogueſſen recollir, mas pochs ne cobraren, que la major part foren morts o ofegats per recollirſe. Vehent aço lo Solda feu dar vela e tornaſen en ſa terra. Com fon apleguat, los grans ſenyors qui reſtats
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/342
Aquesta pàgina ha estat revisada.
328
Tirant
