Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/340

Aquesta pàgina ha estat revisada.
326
Tirant

molt content com hauien pres lo ginet. Aquella nit tots los moros ſe atendaren prop de una ribera daygua. Per lo mati Tirant hohi miſſa, e poſa en punt lo ginet ab ſella de la guiſa, e pres una ballesta de aquelles ques paren a cauall ab una gafa, e moltes ſagetes ab herba e poſales en la correja, e pres una lança curta en la ma, e tot ſol ixque de la ciutat, e ana per mirar los moros ſi eren partits de alli hon hauien alleujat aquella nit, e puja en un mont e veu que tots los moros ſen anauen de preſſa la via de la mar: e mira a totes parts e veu venir per lo cami hon los moros anauen, gran troç atras, una adzembla carreguada, ab .xviij. moros qui la acompanyauen, e erenſe aturats atras per ço com era cayguda en un fanch. Com Tirant los veu tan luny dels altres, e que los primers nols podien veure per cauſa de una poca montanya quen mig los ſtaua, ferma de ſperons e feu la llur via e conegue que eren moros, e veu que negu dells no portaua balleſta, ſino que tots portauen lançes e ſpaſes. No pot eſſer menys, dix Tirant, que yo non mate algu de aqueſts perros de moros: e fica la lança que portaua en terra, pres la balleſta e poſay una ſageta ab herba, e acoſtas tant als moros quels podia be tirar, e tira a un moro e feril en lo coſtat que no ana .xxx. paſſos que en terra caygue mort. Tirant ferma dels ſperons, lunyas un poch e torna a parar la balleſta, poſay una altra ſageta e torna deuers ells, e tira a un altre