Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/331

317

lo Blanch.

virtuos, dix lo Meſtre, vos me pregau de coſa que es a mi tan accepte e delitoſa, que ateſa la gran neceſſitat ab infinides gracies la accepte, car en tal punt ſtich que ab fatigua gran me poden exir les paraules de la boca, e Deu me faça gracia queus ho pugua ſatiſfer en tot be e honor voſtra. E preſtament en mig de la gran plaça Tirant feu poſar moltes taules, e feu ſeure lo Meſtre ab ſon ſtat e tots los cauallers de la religio. E lo Meſtre pregua a Tirant ques volgues ſeure prop de ell, e ell ſe ſcuſa que li perdonas la ſenyoria ſua, que volia dar recapte a la gent, e pres un baſto de majordom e feu portar les viandes al Meſtre, e donali dos parells de pagos, e molts capons e gallines de Cicilia que hauia portat, e apres feu donar a tots los altres compliment de totes coſes. Com hagueren començat de menjar, Tirant mana tocar les trompetes, e feu fer crida que tots aquells qui vogueſſen menjar e no tingueſſen taules preſtes alli ſe aſegueſſen en terra, que aqui los ſeria dat tot lo que haurien meſter per a la humanal vida. E molt preſtament ſe foren aſegudes en torn de la plaça que era molt gran, moltes dones e donzelles de honor e gran multitut de poble. E Tirant dona orde que en poca hora tots tingueren que menjar, e daltra part Tirant trames moltes viandes als que guardauen lo caſtell: e ab la ajuda de noſtre Senyor, que dona compliment de la ſua gracia a tot lo mon, e ab la bona diligencia de Tirant, tots