vos reſtarem obliguats. E Tirant, que hauia ben prouehit en lo paſſat dia en fer coure moltes gallines e altres maneres de carns fiambres, aquils dona be a menjar, e a ells paregue eſſer tornats de mort a vida. E com Tirant tambe hauia prouehit ab lo ſeu majordom e ab los ſeruidors ſeus que en la ciutat li hagueſſen una gran poſada, alli feu aparellar de menjar per al Meſtre e a la Religio, perque ſabia queu hauien molt meſter, e per cauſa de aço Tirant ſe detingue que no volgue exir en terra fins que lo dinar fos aparellat. Com los cauallers ſen volgueren anar, Tirant pres dos gentils homens dels ſeus e dixlos que en ſecret parlaſſen ab lo Meſtre, e que li digueſſen com ell portaua en la ſua nau lo rey de Cicilia e Phelip fill del rey de França, qui anauen a la ſanƈta perdonança de Hieruſalem, ſi ſerien ſegurs en la ſua terra. Com los gentils homens hagueren explicada la embaxada al Meſtre, ab aquella honor e reuerencia que a ell ſe pertanyia, lo Meſtre los dix ſemblants paraules: Gentils homens, digau al virtuos Tirant lo Blanch, que yo ſo molt content de tenir ſecret tot lo que ell volra, e que en la mia terra ell no deu demanar ſeguretat neguna, que yo vull que ell la tingua per ſua, que los ſeus aƈtes ſon ſtats de tanta virtut e ſingularitat, que ell nos ha guanyada tant la voluntat, que es ſenyor de les perſones noſtres e dels bens: e que en la mia terra yol prech que ell mane e ordene axi com ſi fos Meſtre de Rodes, car tot lo
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/328
Aquesta pàgina ha estat revisada.
314
Tirant
