Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/321

Aquesta pàgina ha estat revisada.
307
lo Blanch.

Tirant feta li hauia, en lo menjar tingues eſment, que no menjaua ſino tant com la Infanta fehia. E com ſe foren leuats de taula, ſe pres a parlar ab la Infanta ab una donzella ſua de qui ella molt fiaua, e ab una poqua de ira ab amor meſclada, feu principi a tal lamentacio.


CAPITOL LXXXIX.
Lamentacio que feu la filla del rey de Cicilia apres del conuit.


N

O es fort pena la mia, que aqueſt Tirant es fet enemich de mon voler, que ſola una hora yo no puch ab Phelip parlar? que ſi li fos fill o germa, o natural ſenyor, nol tendria tan a prop, que temps no tinch en dirli raho neguna que ell nos poſe en les noſtres rahons. O Tirant, veſten ab la tua nau, e ſies benauenturat en los altres regnes: ſol me lexa a Phelip per repos de la mia anima e conſolacio de ma vida, car ſino ten vas toſtemps viure en pena, car ab la tua gran diſcrecio repares les indiſcrecions dels altres. Digues Tirant, e perque tant me enuges? car ſi james has amat en algun temps, deuries penſar quant es gran repos praticar de rahons a ſoles ab aquella perſona que hom ama: e yo fins açi james he ſabut ni he ſentit les paſſions de amor, be m' era plaſent lo feſtejar y eſſer amada, mas com penſaua que eren vaſſalls e de la caſa