Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/311

297

lo Blanch.

uer gloria en aqueſt mon e paradis en laltre? En aço vengue la Reyna e torbals de ſes delitoſes rahons, e com hagueren ſtat un poch ſpay dix la Reyna a Tirant: Caualler virtuos, no es paſſada una hora quel ſenyor Rey e yo parlauem de vos e de les caualleries voſtres, e lo Rey vol vos acomanar un gran fet en que li va molt a ell y a mi: e yo us tinch per tal que ſi vos ho empreneu quen volreu a la honor voſtra exir axi com de bon caualler ſe pertany, empero per eſquiuar los molts duptes quey ſon, yo hi dare tot aquell empediment que pore. Senyora, dix Tirant, voſtra excelencia me parla tant cubert que yo no ſe quey pugua reſpondre, ſi ja no hauia altra doƈtrina mes clara de la que la alteſa voſtra ma dit, empero lo que yo pore fer per la excelencia voſtra, ab conſentiment del ſenyor Rey, ho fare de molt bona voluntat fins a portarne la creu al coll. La Reyna li regracia molt la ſua bona voluntat. Tirant pres comiat de la Reyna e de la Infanta, e com fon en la ſua poſada congoixauas molt que la nau no fos adobada perque pogues preſtament partir. Tirant veu dins en alta mar venir una nau e ans que anas a menjar volgue ſaber noues e tramet hi preſtament un berganti armat, qui ana molt preſtament e torna: e diguerenli com aqueſta nau venia de Alexandria e de Barut, e que hauien tocat en la ylla de Chipre, empero que en Rodes no hauien pogut tocar, tanta era la multitut dels moros que la tenien aſetjada per