Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/30

16

Tirant

triſta de mi que tota la mia ſperança veig perduda: vinga la mort, puix res nom pot valer: vinguen trons e lamps e gran tempeſta per ço que lo meu ſenyor ature que nos pugua partir de mi. O Comteſſa e ſenyora, de mi yo conech que la voſtra ſtrema amor vos fa paſſar los limits de la voſtra gran diſcrecio, dix lo Comte. E deueu conſiderar que com noſtre ſenyor Deu fa la gracia al peccador quel fa venir a noticia de ſos peccats e defalliments e vol fer penitencia de aquells, que la muller qui ama tant lo ſeu cors, deu amar molt mes la anima e no li deu contraſtar. Ans deu fer gracies a noſtre ſenyor Deu com l' ha volgut illuminar: e majorment yo qui ſo tan gran peccador, que en lo temps de les guerres he fets molts mals e dans a moltes gents: e no val mes, puix me ſo apartat de les grans guerres e batalles, quem do tot al ſeruey de Deu e faça penitencia de mos peccats que no viure en los mundanals negocis? Bona coſa ſeria aquexa, dix la Comteſſa: empero veig que aqueſt calzer de dolor a beure ſ' ha, e tan amarch es per a mi que ſo ſtada tant de temps, que nos poria recitar, orfe de pare e de mare e viuda de marit e ſenyor viu: e ara que penſaua que la mia fortuna fos paſſada, e tots los paſſats mals hagueſſen remey: e veig que les mies triſtes dolors aumenten, perque pore dir que nom reſta ſino aqueſt miſerable fill en penyora de ſon pare, e la triſta de mare ſe haura a conortar ab ell. Pres lo petit fill per los cabells e ti-