que ſeguir me pugua. Una de les guaytes ana a la eſgleſia e troba lo Meſtre qui ſtaua prop del moniment dient ſes hores. Com ſabe que Simo de Far a tal hora era fora del caſtell, dix ab gran ira: Yo li promet, ſi Deu me dexa veure lo mati, li fare dar tal diſciplina que a ell ſera caſtich e als altres ſera exemple. O del mal frare que axi dexa la religio, deſque yo ſo Meſtre no he viſt ni ſabut que negu ſia a tal hora fora del caſtell: anau e digauli que eſta nit no pot entrar, mas que dema aura la bona ſtrena. E lo Meſtre torna en ſa oracio, e la guayta ſen torna ab la reſpoſta. Lo Simo de Far hoi tals rahons humilment, mas torna a preguar als cauallers que la guayta feyhen volgueſſen tornar a dir al ſenyor Meſtre que li fes obrir, que la entrada ſua era de gran neceſſitat, e apres quel hagues hoit li donas la penitencia que merexia. Per tres voltes loy tornaren a dir, e lo Meſtre en nenguna manera no li volia fer obrir. Eſtaua alli un caualler molt antich qui dix al Meſtre: Senyor, perque voſtra ſenyoria no dona audiencia a aqueſt frare Simo de Far? a veguades ſe ſeguexen coſes en una hora que no s' eſdeue en mil anys: aqueſt caualler ja ſap la pena que li va en lo que ha comes, nol tingau per tan foll que ſens cauſa ell vulla entrar en aqueſta hora, puix al mati poria entrar ſegurament: per que tendria per bo que guardades les portes, e dalt per les torres les guardes ſtiguen armats e ben prouehits de groſſes canteres, car ſenyor, yo he
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/292
Aquesta pàgina ha estat revisada.
278
Tirant
