Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/289

275

lo Blanch.

te, dexant paraules colorades, ſi alguna coſa en be venir ſeſpera, dirmo deurieu puix tanta amor dieu quem portau, perque lo meu eſperit ne reſtas aconſolat: empero voſaltres genoueſos ſou gent deſconexent, que ſou tals com los aſens de Soria que van carreguats de or e menjen palla, e per ço crech que tot deu eſſer burla, e nou dieu ſino per enganarme. Senyora, ſi vos me prometeu de tenirme ſecret, yous ho dire. E la gentil dama loy promes. E lo genoues li dix tota la veritat del fet com ſe tenia de fer. Com lo eſcriua fon partit de la dama, ella trames al caſtell un fadri ben entes e diſcret, e troba lo Meſtre en la ſgleſia ab tots los frares que hoien los faſos. Lo fadri parla ab lo Simo de Far e feulo exir fora de la ſgleſia e dixli les ſeguents paraules: Senyor Comanador, ma ſenyora vos pregua que ſi della james ſperau hauer compliment del que deſijau, encara que ſiam en dies de paſſio, que de continent totes coſes lexades ſiau ab ella, que ab molta humilitat vos ſpera e deſijaus ſeruir de coſa que ja mes vos oblidara. Lo caualler, mogut mes de amor que de deuocio, lexa lo ſeruey de noſtre Senyor, e tan ſecretament com pogue ſen ana a la caſa de la ſenyora: la qual com lo veu lo rebe ab molta amor, abraçant lo, e pres per la ma ſe aſenta en lo eſtrado, e la ſenyora ab veu baxa feu principi a ſemblants paraules: Caualler virtuos, perque tinch conegut la molta amor quem portau e los treballs que haueu ſoſtenguts per voler obtenir