Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/263

Aquesta pàgina ha estat revisada.
249
lo Blanch.

res, mas com a caualler, ab tot aquell perill de la mia perſona com era dels Reys e dels Duchs, ab lo diuinal auxili yo obtingui viƈtoria dells, e ſi tu vols fer lo que t' he dit, yo ſo content de perdonarte la vida. Puig la fortuna ha permes o vol que axi ſia, dix lo caualler, yo ſo content de fer tot lo quem manaras per deliurar la mia miſerable anima de la mort eterna. Tirant crida als faels, e en preſencia dells ſe deſdigue del leig cars de tracio que poſat li hauia: e als notaris del camp ne feu leuar aƈte. Apres Tirant lo lexa, e poſas en mig del camp, poſa los genolls en terra, e feu lahors e gracies a la diuina Bondat, com ab la ſubuencio ſua hauia obteſa viƈtoria, e feu principi a ſemblant oracio.


CAPITOL LXXV.
La oracio que feu Tirant apres que hague vençuda la batalla.


O

Sacratiſſima Trinitat glorioſa, ador te genolls ficats, beſant aqueſta terra, que axi com aquell qui fou un Deu, un Senyor, un Creador, del qual rebem tots benefici, quet ſia dada honor, gloria e benediƈtio, ara e en per toſtemps, amen. O Iheſucriſt, ſaluador e redemptor del mon, prech te per la cara amor quens has, e per la tua humanitat glorioſa, e per la tua precioſa ſanch quem guardes de peccat, em portes a bo-