los colps molt fers ſens pietat alguna. E Tirant te aqueſta virtut que nos pot perdre james per ale, que li dura tant com vol: e laltre caualler axi com era gran e gros tenia molt poch ale, e moltes voltes li fallia, e repoſauas ſobre latxa per recobrar ale. Tirant conegue lo defalt que laltre tenia, e nol dexaua repoſar perques canſas, e laltra perques deſſagnas tenial a noues, una volta acoſtantſe molt a ell, altra ſen apartaua, en tant que lo pobre de caualler fehia ſon gran ſforç de dar grans colps tan mortals com podia: empero a la fi per la ſanch que perduda hauia, e per defalliment del ale, que no li ajudaua, vengue en punt que les cames nol podien ſoſtenir. Com Tirant conegue que los colps que lo caualler li daua eren molt fluixos, que nauia molt poch ſentiment, acoſtas a ell ab la atxa alta e dona li ſobre lo cap, en dret de la orella, tant gran colp que tot lo torba, e torna lin a dar altre que li fon forçat que caygues en terra, e dona molt gran colp perque era molt peſat: e preſtament Tirant li fon de ſus, alçali la careta del bacinet, e poſali lo punyal en lo ull per matar lo, e dixli: Caualler de bonauentura, ſtaluia la tua anima e no vulles conſentir que vaja a total perdicio, atorgat per vençut, puix ja has renunciat al clam e a la infamia que tu e ton germa me hauieu poſada, e donam per leal e quiti: car noſtre Senyor qui es conexedor de veritats, e vencedor de les batalles, ha viſta la mia ignocencia, no merexent mal en
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/262
Aquesta pàgina ha estat revisada.
248
Tirant
